Desestimada la querella presentada per la comunitat de propietaris residencial Cala Aiguafreda i Puig d’Aiguafreda

La querella presentada al Jutjat d’Instrucció de la Bisbal d’Empordà per part dels propietaris de la Comunitat de propietaris residencial Cala d’Aiguafreda i la comunitat de propietaris residencial Puig d’Aiguafreda ha estat desestimada per la Audiència Provincial,

a on els propietaris impulsors de la querella van demanar l’apel·lació a la sentència favorable a l’Ajuntament de Begur, dictada pel Jutjat d’Instrucció Núm. 2 de la Bisbal d’Empordà.

Els propietaris van presentar la querella el 2011 contra l’alcalde de Begur, Joan Català i el secretari municipal, Jordi Barcons a on se’ls atribuïa un delicte de prevaricació i un altre de tràfic d’influències per l’existència, segons els querellants, d’un canvi en la modalitat del projecte de reparcel·lació del polígon d’actuació P-14 d’Aiguafreda, de Begur, passant de la modalitat de compensació bàsica a la modalitat de cooperació.

Al mateix temps, el canvi de sistema de compensació bàsica, que segons els querellants és la causa principal i única de la prevaricació denunciada, no apareix com flagrantment il·legal, doncs està justificat en un informe jurídic que a la seva vegada va ser emès després d’una resolució de la Direcció General d’Obres Públiques de la Generalitat que va modificar el pla d’ordenació urbanístic de Begur,  després del recurs de la entitat suposadament beneficiada pel canvi, Comercial Cap Sa Sal.

Respecte al tràfic d’influències tipificat pels querellants segons el tribunal la genericitat de les imputacions, es mereixen ser qualificades com intolerables a l’hora de pretendre imputar un delicte a un ciutadà. Així mateix, parla de suposats beneficis, sospites i confabulacions i acords entre les parts que no tenen el més mínim rigor jurídic. Així doncs, els querellants no expliquen ni tant sols un fet o esdeveniment que pugui encaixar en el tipus d’influència,  en la presa de decisions, que suposaria el tràfic d’influències. Per tots aquests motius i altres el Jutjat d’Instrucció Núm. 2 va disposar el sobreseïment de les actuacions per no estar justificada la perpetració de la infracció punible, al mateix temps no va descartar l’ànim d’espuri, és a dir, que era una querella falsa i il·legítima.

Els propietaris va cursar recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial de Girona  a on justificaven les denuncies abans explicades. Ja que segons els querellants, el canvi de sistema d’urbanització, afavoria a l’empresa Comercial Cap Sa Sal, doncs d’aquesta manera, els costos d’urbanització de la seva finca ­–segons els querellants la única que no està urbanitzada-, repercuteix en els querellants obligats a sufragar una despesa que no els correspon al considerar que les seves finques si es troben en sòl plenament urbanitzat.

Pel que fa al delicte de tràfic d’influències que s’imputa a l’ajuntament, l’Audiència considera que el primer dels elements del delicte és exercir influència. La influència consisteix en una pressió moral eficient sobre l’acció o decisió d’altra persona derivada de la posició o status influent. Segons el tribunal els querellants no només apunten sinó que disparen l’eventualitat de la comissió del delicte de tràfic d’influències que els querellats haurien exercit sobre la resta dels membres de la Corporació Municipal per aconseguir la resolució judicial que presumptament hauria imprecisament beneficiat a la mercantil Comercial Cap Sa Sal amb un correlatiu inxifrat perjudici que s’hauria inferit a favor dels querellants. Mai s’ha xifrat ni el benefici ni el presumpte perjudici. I mai s’han aportat ni els més mínim indicis. Per tant el tribunal ha desestimat el recurs d’apel·lació interposat per la comunitat de propietaris residencial Cala d’Aiguafreda i la Comunitat de propietaris de residencial Puig d’Aiguafreda.