Comença procés d'apadrinament del panteó del Foc de la Bisbal

Alumnes de dos cursos de tercer d’ESO de l’Institut de la Bisbal han començat aquest mes de gener el procés d’apadrinament del panteó que commemora el Foc de la Bisbal, situat en el cementiri municipal. Aquest dimarts es va fer la primera presa de contacte amb el monument. Els alumnes, amb la coordinació de l’Àrea de Promoció de la ciutat, faran un treball que culminarà en una proposta de millora dels elements que formen el conjunt.
L’objectiu d’aquest projecte és que els nois i noies del municipi aprenguin a conèixer i, sobretot, a estimar, els seus monuments a partir d’un treball directe que els permeti tenir coneixement de la seva història i plantejar propostes de millora i conservació dels mateixos.
Aquest serà el tercer projecte d’apadrinament, després de la plaça Benet Mercader i de la font de Germans Sitjar. Els alumnes de 3er d’ESO faran diverses visites, dibuixaran amb detall els elements més singulars i faran un estudi del monument per acabar fent un seguit de propostes de millora a l’Ajuntament. Posteriorment, l’Ajuntament estudia a nivell tècnic les propostes que fan els estudiants i s’apliquen aquelles que són viables.
El Foc de la Bisbal va ser l’enfrontament més important que hi va haver durant l’aixecament federalista i que va passar a la Bisbal d’Empordà el 6 d’octubre del 1869. Una partida armada d’uns 2.000 homes, la majoria menestrals de la indústria surera, dirigits pel diputat Pere Caimó es van enfrontar a les tropes del governador militar de Girona. Sota la direcció d’un enginyer suís es van aixecar barricades a la ciutat i els republicans van aconseguir fer retrocedir els soldats, que van matar alguns veïns en represàlia. Els militars van fer presoner Pere Caimó i davant l’amenaça d’afusellar-lo i l’arribada de reforços de Barcelona i Girona, els revoltats es van dispersar el 9 d’octubre.
El monument funerari que commemora aquests fets es va construir al 1888 a l’antic cementiri de la Bisbal, situat on actualment hi ha als pisos Sant Jordi. El panteó va ser traslladat al nou cementiri l’any 1931. Fins al 1936, la població de la Bisbal rememorava els fets amb una nombrosa manifestació que resseguia diferents punts de la vila fins arribar al cementiri a dipositar corones al peu d’aquest monument.

Alumnes de dos cursos de tercer d’ESO de l’Institut de la Bisbal han començat aquest mes de gener el procés d’apadrinament del panteó que commemora el Foc de la Bisbal, situat en el cementiri municipal.

Aquest dimarts es va fer la primera presa de contacte amb el monument. Els alumnes, amb la coordinació de l’Àrea de Promoció de la ciutat, faran un treball que culminarà en una proposta de millora dels elements que formen el conjunt.

L’objectiu d’aquest projecte és que els nois i noies del municipi aprenguin a conèixer i, sobretot, a estimar, els seus monuments a partir d’un treball directe que els permeti tenir coneixement de la seva història i plantejar propostes de millora i conservació dels mateixos.Aquest serà el tercer projecte d’apadrinament, després de la plaça Benet Mercader i de la font de Germans Sitjar.

Els alumnes de 3er d’ESO faran diverses visites, dibuixaran amb detall els elements més singulars i faran un estudi del monument per acabar fent un seguit de propostes de millora a l’Ajuntament. Posteriorment, l’Ajuntament estudia a nivell tècnic les propostes que fan els estudiants i s’apliquen aquelles que són viables.

El Foc de la Bisbal va ser l’enfrontament més important que hi va haver durant l’aixecament federalista i que va passar a la Bisbal d’Empordà el 6 d’octubre del 1869. Una partida armada d’uns 2.000 homes, la majoria menestrals de la indústria surera, dirigits pel diputat Pere Caimó es van enfrontar a les tropes del governador militar de Girona. Sota la direcció d’un enginyer suís es van aixecar barricades a la ciutat i els republicans van aconseguir fer retrocedir els soldats, que van matar alguns veïns en represàlia. Els militars van fer presoner Pere Caimó i davant l’amenaça d’afusellar-lo i l’arribada de reforços de Barcelona i Girona, els revoltats es van dispersar el 9 d’octubre.

El monument funerari que commemora aquests fets es va construir al 1888 a l’antic cementiri de la Bisbal, situat on actualment hi ha als pisos Sant Jordi. El panteó va ser traslladat al nou cementiri l’any 1931. Fins al 1936, la població de la Bisbal rememorava els fets amb una nombrosa manifestació que resseguia diferents punts de la vila fins arribar al cementiri a dipositar corones al peu d’aquest monument.