La Generalitat declara els pous de glaç de la Font de'n Salomó béns nacionals d'interés cultural

El govern de la Generalitat va declarar aquest dimarts els pous de glaç de la Font d’en Salomó, de la Bisbal d’Empordà, bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic, juntament amb altres nou elements patrimonials de les Gavarres. Amb aquesta declaració, el massís de les Gavarres es converteix en el primer Espai Natural Protegit amb el reconeixement de ser una Zona d’Interès Etnològic. A nivell de Catalunya serà la segona ZIE declarada.
El Consorci de les Gavarres va tramitar al 1999 la primera proposta de declarar l’Espai Natural Protegit (ENP) de les Gavarres com a Zona d’Interès Etnològic (ZIE). Al 2009 va renovar la petició amb la presentació al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) del Departament de Cultura d’una segona proposta basada en la declaració d’un conjunt elements representants del patrimoni etnològic gavarrenc.
El CPCPTC del Departament de Cultura va iniciar el procediment administratiu al juliol del 2010, validant la proposta presentada pel Consorci i definint 10 elements susceptibles de ser declarats Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de ZIE. L’expedient es va resoldre favorablement el dimarts, dia 30 d’agost. En tot aquest temps el Departament de Cultura i el Consorci han mantingut una estreta relació de col·laboració la qual ha culminat amb la declaració.
El massís de les Gavarres destaca no només pels seus valors naturals sinó també per tots els testimonis de l’ocupació humana que conformen el patrimoni cultural gavarrenc. La Carta Programàtica del Consorci de les Gavarres fa evident aquesta dualitat reconeixent la seva voluntat de protegir, restaurar i millorar el patrimoni natural i cultural del massís.
El patrimoni cultural del massís es troba recollit en l’inventari Gavarres: Memòria i Futur (1994/97), el qual forma part de l’IPEC. En base a aquesta eina el Consorci de les Gavarres ha redactat dues propostes de declarar les Gavarres Zona d’Interès Etnològic, al 1999 i al 2009, la qual va ser acceptada pel CPCPTC. La proposta presentava un conjunt d’elements representants de les diferents activitats d’explotació que s’havien donat antigament a les Gavarres.
El resultat final, gràcies al treball del CPCPTC i del Consorci de les Gavarres, és la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic del molí d’en Frigola (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura), del molí del Mas Xifra de Vall a la Vall de Bell-lloc (Palamós), del molí de Canyadell a la Vall de Bell-lloc (Palamós), de la rajoleria de can Frigola (Forallac), del Forn Gran de Fonteta (Forallac), dels pous de glaç de la Font d’en Salomó (La Bisbal d’Empordà), de la font Picant (Madremanya), de la mina “Victoria Esperanza” (Celrà), de la mina “Niño Jesús” (Celrà) i del sistema de regadiu de can Vilallonga (Cassà de la Selva).
A les Gavarres, les infraestructures resultants de l’explotació artesanal del bosc i dels recursos naturals ens ajuden a interpretar la passada relació entre els humans i el massís de les Gavarres. La declaració converteix les Gavarres en el primer punt on la protecció natural i cultural s’han donat la mà. Els 10 elements validats pel CPCPTC i protegits per la Generalitat són els representants de tot el conjunt etnològic del massís de les Gavarres.
La font de'n Salomó

El govern de la Generalitat ha declarat aquest dimarts els pous de glaç de la Font de'n Salomó, de la Bisbal d’Empordà, bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona

 d’interès etnològic, juntament amb altres nou elements patrimonials de les Gavarres.

Amb aquesta declaració, el massís de les Gavarres es converteix en el primer Espai Natural Protegit amb el reconeixement de ser una Zona d’Interès Etnològic (ZIE). A nivell de Catalunya serà la segona ZIE declarada. El Consorci de les Gavarres va tramitar al 1999 la primera proposta de declarar l’Espai Natural Protegit (ENP) de les Gavarres com a ZIE.

Al 2009 va renovar la petició amb la presentació al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) del Departament de Cultura d’una segona proposta basada en la declaració d’un conjunt elements representants del patrimoni etnològic gavarrenc.

El CPCPTC del Departament de Cultura va iniciar el procediment administratiu al juliol del 2010, validant la proposta presentada pel Consorci i definint 10 elements susceptibles de ser declarats Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de ZIE. L’expedient es va resoldre favorablement el dimarts, dia 30 d’agost.

Les Gavarres, un marc ple de valors naturals i humans

El massís de les Gavarres destaca no només pels seus valors naturals sinó també per tots els testimonis de l’ocupació humana que conformen el patrimoni cultural gavarrenc. La Carta Programàtica del Consorci de les Gavarres fa evident aquesta dualitat reconeixent la seva voluntat de protegir, restaurar i millorar el patrimoni natural i cultural del massís.

El patrimoni cultural del massís es troba recollit en l’inventari Gavarres: Memòria i Futur. En base a aquesta eina el Consorci de les Gavarres ha redactat dues propostes per declarar les Gavarres Zona d’Interès Etnològic. La proposta acceptada presentava un conjunt d’elements representants de les diferents activitats d’explotació que s’havien donat antigament a les Gavarres.

El resultat final  és la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional del molí d’en Frigola (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura); del molí del Mas Xifra a la Vall de Bell-lloc i del molí de Canyadell a la Vall de Bell-lloc (Palamós); de la rajoleria de can Frigola i del Forn Gran de Fonteta (Forallac); dels pous de glaç de la Font d’en Salomó (La Bisbal d’Empordà); de la font Picant (Madremanya), de la mina Victoria Esperanza i de la mina Niño Jesús (Celrà) i del sistema de regadiu de can Vilallonga (Cassà de la Selva).