Club Hoquei Palafrugell: història d'un ascens meteòric

24 d'abril de 2016: el CH Palafrugell s'assegura la permanència a Primera Nacional. 22 d'abril de 2017: just un any un any més tard els palafrugellencs certifiquen l'ascens a l'OK Lliga i signen el millor any de la història del club blanc-i-negre.
 
This text will be replaced
 
Ara fa dos anys el Palafrugell va quedar segon classificat de la Nacional Catalana. Només un equip, el Girona, tenia dret a pujar a Primera Nacional però per motius administratius els baixempordanesos hi van ser convidats. El club es va autoimposar la condició de no fer grans canvis al bloc de jugadors. L'aventura va acabar sortint bé: després d'un inici dubitatiu els de Xevi Garcia van completar una bona segona volta que els va salvar a quatre jornades del final.
 
Amb l'experiència adquirida es va decidir afrontar la temporada 2016/2017 amb les incorporacions justes i necessàries i van arribar reforços a nivell defensiu. Com a jugadors de pista es van incorporar Aldrich i Ribot i com a porters Panella i Linu, que s'ha convertit en un autèntic candau sota pals enguany. Ja des de l'estiu passat a Palafrugell es creia que hi havia un conjunt per ser optimista, però s'intentava no dir gaire alt. Si més no això s'intueix de les paraules que el tècnic Xevi Garcia feia en plena pretemporada, quan s'aspirava a la Copa de la Princesa, competició només a l'abast dels quatre millors de Primera.
 
Va començar la lliga i els resultats de només dos mesos van consagrar el Palafrugell com a gran favorit: en vuit jornades es van sumar set victòries i un empat. L'hivern va arribar i també una petita crisi: els mesos de desembre i gener van dur tres derrotes i diversos empats que van suposar caure de dalt de tot de la taula per primer cop. Feia falta una injecció de moral i va arribar en forma de títol: el Palafrugell es va emportar la Copa de la Princesa a Sant Cugat després de vèncer a la final a l'amfitrió. 
En aquell moment es va encetar el tram final de curs i els palafrugellencs ja no van aixecar el peu de l'accelerador. D'aquesta manera dissabte passat, a falta de tres jornades pel desenllaç i davant un rival directíssim com l'Asturhockey, ja s'aconseguia l'ascens a la millor lliga del món i es deixava a tocar la consecució del títol lliguer.
 
Amb 23 jornades disputades algunes estadístiques destaquen en el si del Palafrugell i ajuden a entrendre les claus del seu èxit. Tot i combinar joves i veterans, amb 27,5 anys de mitjana el de Xevi Garcia és el conjunt més gran de la categoria: l'experiència d'homes com Brugué, Linu, Joni, Ribot o Rubén Ruiz ha aportat l'equilibri necessari per saber competir. També sobresurt que, amb 62 gols rebuts, la defensa palafrugellenca és la que menys encaixa a Primera i això prova l'encert dels fitxatges de l'estiu passat. Si a tot això hi sumem uns bons registres anotadors de pràcticament 4 gols per partit i que el conjunt és dels que sap defensar cometent menys faltes tenim una possible fórmula per entendre el producte guanyador. Ara caldrà tocar de peus a terra i saber aprofitar al màxim els avantatges d'aquest bloc per competir al màxim nivell possible a l'OK Lliga.