Un vaixell oceanogràfic estudia l'impacte de la pesca d'arrossegament a la costa catalana

La pesca d'arrossegament intensiva ha modificat de forma clara la morfologia del fons marí al llarg del litoral català. És per això que el Consell Superior d'Investigacions Científiques està duent a terme un projecte que estudia l'impacte de les portes d'arrossegament sobre el fons a nivell sedimentari.
El vaixell que se n'encarrega, el Sarmiento de Gamboa, ha fet una parada a Palamós en plena campanya oceanogràfica. Palamós és, precisament, un dels ports punters a l'hora de voler corregir els efectes de l'arrossegament. 
 
This text will be replaced
INTERVÉ: Pere Puig, Institut de Ciències del Mar de Barcelona / Toni Albalat, patró major de la confraria de pescadors de Palamós
 
El Sarmiento de Gamboa va iniciar una campanya de quinze dies al Delta de l'Ebre que el portaria fins al nord del Cap de Creus. S'estudien els caladors de pesca en dues fases. Primer es fan altimetries que donen una imatge de la morfologia del fons a gran escala i després es baixa amb el robot Liropus 2000 a filmar i agafar mostres de dos tipus de sòls: tant els de les zones on no es pesca com els d'on sí que es fa. Així es pot comparar les diferències entre els primers, més tous i plens de matèria orgànica,  i els segons, molt més durs i malmenats.
 
A Palamós en concret es podrà començar a comprovar si les mesures preses pels pescadors estan donant resultats positius. Els vaixells han canviat les portes d'arrossegament clàssiques, molt pesades i en contacte amb el fons sempre, per unes de pelàgiques que gairebé no el toquen. 
 
La parada a Palamós s'ha degut, entre altres motius, a un canvi de personal en la campanya del Sarmiento de Gamboa. Són molts els que hi volen participar i per això s'ha aprofitat aquest dimarts per fer el relleu. Als 26 científics involucrats s'hi sumen els tècnics del vaixell, els pilots del robot o els estudiants del Màster en Ciències del Mar de la UB, que participen en la seva primera campanya oceanogràfica.