Santa Cristina d'Aro homenatja el doctor Josep Trueta

El Dr Josep Trueta i el músic Pau Casals van tenir una intensa relació epistolar al llarg de més de dues dècades a l'exili. Els dos prohoms es van conèixer a Barcelona i van mantenir la seva amistat després de la guerra allunyats l'un de l'altre. Les cartes que es van escriure van ser el fil conductor de l'acte d'homenatge que es va fer al metge a Santa Cristina d'Aro aprofitant la Diada de Sant Jordi. Santa Cristina d'Aro va acollir un acte literari i musical per recordar la figura d'un dels seus veïns estivals il·lustres. Trueta va tenir una segona residència al municipi, on va arribar ara fa cinquanta anys. 
 
 
 
Intervé: Isabel Pernal, Biblioteca de Santa Cristina
 
Trueta i Pau Casals van tenir una prol·lífica relació epistolar a l'exili, sempre preocupats per l'estat d'un país devastat per la guerra i el feixisme. Es van escriure una setantena de cartes entre els anys 40 i el 1973, any de la mort de Pau Casals. 
 
L'acte va tenir un marcat caràcter ítim. Es van convinar la lectura de fragments d'aquestes cartes amb música de Pau Casals intepretada per professorat i alumnat de l'Escola de Música de Santa Cristina. Una vetllada, que a més, coincideix amb els 40 anys de la mort del doctor. 
 
Josep Trueta va ser un dels metges més reputats del món. Fill d'una família del gremi, aquest barceloní va defensar la idea humanista que el progrés de la humanitat no podia dependre d'actes violents, sinó de la implantació universal de grans ideals que enalteixen el gènere humà. Va perfeccionar el Tractament per a la cura de les fractures obertes, que es coneix com a Mètode Trueta. Catalanista convençut, la seva relació amb la Generalitat Republicana el va portar a l'exili a Oxford on va rebre la protecció del Govern Britànic. Allà fa formar part dels òrgans de resistència del nacionalisme català fins que va poder tornar a Catalunya a finals dels 60. 
 
Descendents de Josep Trueta, membres de la Fundació Pau Casals i l'editor del llibre que ha recopil·lat la relació epistolar dels dos genis, Quim Torra, van compartir en acabat tertúlia amb el públic que es va acostar fins a l'Espai Ridaura per seguir la vetllada. Reivindicació d'aquella generació de genis marcats pel feixisme i l'intent d'aniquilació del país, la seva llengua, cultura i gent.